2a parte: habla con un líder

Tinc molta gana. Em queden 10 minuts per l’hora d’esmorzar però no sé si m’aguantaré, La panxa em fa molt soroll.

Aquests últims 10 minuts tan afamat desconnecto de la feina, cosa que faig sovint, tot i que he millorat. De sobte algú em crida:

-Ei Pep, que passa que avui no penses esmorzar o què?

Faig un bot perquè estava realment en un altre món mirant les línies que marcaven les rajoles de la paret. Vaig fer-li que si amb el cap i vam anar plegats cap al bar més petit de la T1. La veritat és que el Pau i jo sempre anem junts a esmorzar, a vegades s’apunta algun altre company però nosaltres 2 sempre hi anem. Només un dels 2 falla quan no hem vingut a treballar.

Fa 10 anys que ens coneixem i per mi ell és un exemple a seguir. A més em coneix bé i és de les poques persones que em calma quan m’agafen els meus rampells. Encara recordo el dia que ens vam creuar les cares per primer cop. Va ser a les proves de selecció, jo em vaig posar molt nerviós, suava molt, em tremolava tot i ell em va calmar. No recordo com però ho va aconseguir. Gràcies a això em van donar la feina d'operari a l'aeroport.

Demano el de sempre un entrepà de sobrassada i una coca cola. El Pau per primer cop que jo recordi demana una cosa diferent. Un entrepà vegetal i un suc de taronja.

-Pau, com és que has canviat?- li pregunto

-Mira Pep he decidit cuidar-me una mica. Els anys passen i la mala vida passa factura. És més tu hauries de fer el mateix. Mira quina panxa t'ha sortit- m'ho diu mentre m'acaricia en cercles en meu ventre- Ah! I també m'he apuntat al gimnàs.

-Si? Tu creus? La veritat és que si tinc una panxulina una mica més abundant - em miro la panxa i de seguida em mossego les ungles- però és que no sé... jo... ja saps que tinc costum de deixar les coses a mitges i m'apuntaria i als 2 dies em cansaria.

-Pensa que aniríem junts i jo ja et reconduiria si et despistessis- em diu.

-Si això ja ho sé no tinc cap dubte però no sempre podrem anar junts i clar... ara només pensar-ho...

-Ei Pep, tranquil home! Que no s'acaba el món. Al principi anirem junts i quan vegis com funciona tot també podràs anar al teu rollo. Pensa que conec a la majoria de monitors i te'l presentaré i sempre que tinguis algun problema o dubte ells estaran allà per ajudar-te- penso que és normal és obert, guapo i intel·ligent.

-Ah Pep i el més important hi han unes ties que t'hi cagues.

-Ui si- li dic- però ja saps que a mi em costa una mica aquest tema.

-Aviam, tu no estàs gens malament com a tiu, t'has de controlar els nervis i això però ho pots tenir fàcil...a més a més allà dins seré el com... com el teu padrí. No has de patir per a res – ell ho veu fàcil però penso que té raó com en quasi tot.

-Si suposo que ho haig de fer. Sé que m'anirà bé. Quan m'acompanyes a apuntar-me?

escrituracreativa.net , aprender a escribir, taller literario, talleres literarios Barcelona, taller literatura Barcelona, como escribir un libro, taller escritura Barcelona, escritura creativa, creación literaria, como aprender a escribir, escuela escritores