Per fi! Portava tres dies seguint el seu rastre, i ara el tenia just endavant. Va fer que el seu cavall galopés fins a tallar-li el pas.
- Cavaller Sir Gallaghan, sóc Sir Ballin i us reto en duel en nom del meu rei, el qual reclama l’objecte que porteu.
- Molt bé, Sir Ballin, que el Judici de Déu decideixi qui és mereixedor.
Descavalcaren, caminaren fins quedar un enfront de l’altre, i desembeinaren les espasses.
- En garde!
- Pour le roi!
Va començar el combat. Sir Ballin va maniobrar subtilment, fent girar sir Gallahan, fins que el tingué on volia. Va parar el següent cop de manera que la llum del sol es reflectís a la seva espassa i cegués a l’oponent, que va fer un salt enrere desubicat, es va entrebancar en una arrel i caigué al terra, moment que aprofità sir Ballin per posar-li l’espassa a la gola.
- Us he vençut, doneu-me’l ara!
Sir Gallaghan es dirigí cap al seu cavall, arrossegant els peus, com si cada pas li costés la vida. Va rebuscar per les alforges fins treure un paquet. S’acostà a Sir Ballin i li donà amb recança. Després, pàl·lid i derrotat, muntà al seu cavall i es perdé pel camí.
En quan es va perdre de vista, Sir Ballin s’afanyà a desembolicar el paquet amb avidesa. Quan sorgí un calze, va fer un gest despectiu. “Això és el Sant Grial? Tant de rebombori per una copa? No em puc presentar al meu rei amb això, en té de més luxoses”.
Va mirar a dreta i esquerra, i veient que no hi havia ningú, llençà el calze cap a un barranc que s’estenia més enllà del camí.
“Si vull aconseguir la mà de la princesa hauré de trobar alguna altra cosa. Potser la Pedra Filosofal de la que he sentit a parlar. Deu ser una joia, i això com a mínim sí serà digne d’un rei”
I xiulant, muntà al seu cavall i es dirigí cap al seu nou destí....
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada