Ell està cagat de por. Camina per l’andana de l’estació apretant una cartera amb les mans suades , buscant el seu vagó. No deixa de pensar en com s’ha vist en aquesta situació. No li agrada sortir de la rutina, i ara es troba en un embolic i no sap com se’n sortirà.
Camina d’una manera automàtica, sense fixar-se en la resta de la gent, ara son per ell obstacles que va apartant fins arribar al seu objectiu: el seu seient.
Sona un xiulet i el tren es posa en marxa lentament.
Ja era hora, mira que ha tardat a engegar, pensa. Ara que tot vagi be i no surti cap problema. . El seu cap és com una roda que no para de girar repetint els últims moments abans de la catàstrofe. Hi ha hagut canvis a l’empresa, reestruccturacio de personal i a ell li toca, si passa l’entrevista, anar a treballar a Lleó. A Lleó!, però si no coneix ningú allà… Deu meu, a Lleó, a Lleó, a Lleó … com pot haver passat això…
I passarà l’entrevista? De quin tipus serà?, ell ha fet de comercial molts anys però ara les coses s’estan complicant tant…
Es desperta de sobte. On soc? no m’hauré passat de parada? Amb la mala sort que tinc sempre, segur que ja ha passat Lleó… S’aixeca per preguntar on està i el revisor li diu que encara falta una hora. Es calma una mica i procura respirar poc a poc.
Per fi arriba, baixa del tren i agafa un taxi fins l’adreça on ha d’anar. Es queda mirant la façana de l’edifici des de l’altre costat del carrer. Espera que el semáfor es posi verd, amb impaciència. Si que tarda a canviar. No pot esperar mes per saber com seguirà la seva vida, quin camí prendrà, i comença a travessar, tot i que seguéix en vermell.
De sobte es sent un terrible soroll de frens, crits de la gent i de cop, nota que el seu cos vola pels aires, a ralentí, veu com la cartera surt disparada en una altra direcció. I veu una sabata que ha quedat a terra, sola alla al mig. Despres un silenci estrany com si haguessin tret el volum de la televisió però es seguissin veient les imatges…
Ves per on tant preocupar-se per tantes coses i ara.. de cop… les seves preocupacions estan en una altra dimensió.
Àngels Mas
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada